En la ràdio

L'esperanto va estar a la graella de Ràdio Klara, la ràdio lliure de València, durant dèsset anys, en tres etapes i amb tres equips distints. El que es conserva en àudio és l'última: entre 2001 i 2003, un grup d'esperantistes valencians va fer cada divendres, de huit i mitja a nou i mitja de la nit, un programa en directe que es deia Esperanto en la ràdio i es reposava el cap de setmana.

La Fundació conserva els CD originals de 44 d'aquelles emissions, unes quaranta hores de ràdio. Van ser 45 els discos trobats a la seu l'agost del 2026; 42 es van llegir llavors i dos més es van poder rescatar al setembre, dels tres que havien quedat il·legibles. Estan digitalitzades, transcrites automàticament i publicades una per una: cada pàgina inclou l'àudio, un resum dels temes amb les seues marques de temps i la transcripció completa.

Dins no hi ha només esperanto. Hi ha política lingüística europea, música de tot el món, telefonades d'oients, congressos, paelles, un gat passejant-se per l'estudi i la vida d'un moviment associatiu contada des de dins.

Els programes eren en castellà, i per això també ho són els resums i les transcripcions.

Dèsset anys en antena

Félix Navarro, 1986-1994

El programa el va començar un home sol. Félix Navarro Clemente —vocal de la junta del Grup Esperanto de València ja el 1974, i amb «més de cinquanta anys dedicats a l'ensenyament de l'idioma» quan es va complir el primer aniversari— va posar en antena Esperanto en la Radio el març de 1986. El dia exacte balla segons la font: el butlletí de juny de 1990 diu que «les emissions van començar el 17 de març de 1986» (Valencia Luno núm. 27) i el mateix Navarro va escriure el 1993 que era «de la 16an marto 1986a» (núm. 37).

Va començar els dilluns, amb tres quarts d'hora, i ben prompte va caldre allargar-lo a una hora sencera i passar-lo als dimarts. El juny de 1990 duia 218 emissions «sense interrupció». I el juliol de 1993 va contar en primera persona què era allò:

Jo mateix prepare el programa. A l'emissora no hi ha ningú més que jo fins que acabe l'emissió. Ningú m'ajuda. Per això sóc el redactor, el locutor, el tècnic de so, el telefonista i… […] Continuaré amb l'emissió encara que prompte faré huitanta-cinc anys.

Ho va deixar poc després. Cap a la tardor de 1994 va prendre el relleu un equip —Sebastián Peris, Jesús Marco i Eduardo Martínez, i després Berta Raposo i altres—, que l'abril de 1998 va remodelar el programa: nou horari, els dimarts a les cinc de la vesprada, més esperanto parlat en antena i una cobertura que ja arribava a trenta quilòmetres al voltant de la ciutat. A més participaven en les assemblees de l'emissora i van donar material esperantista per a una subhasta amb què Ràdio Klara intentava quadrar els comptes.

I l'etapa que es conserva: des del novembre de 2001

L'enregistrament més antic que es conserva és el del 22 de febrer de 2002, però per llavors el programa ja feia mesos que estava en antena. Al disc dur de l'ordinador de la Fundació, recuperat el 2026, es conserven els guions de la quarta i la cinquena emissió, encapçalats «4ª emisión: 23-11-02» i «5ª emisión: 30-11-01» —l'any està teclejat de manera contradictòria, però el contingut ho resol—. El 23 i el 30 de novembre van caure en divendres el 2001, que era el dia del programa; el 2002 van caure en dissabte. I el guió de la cinquena anuncia l'homenatge a Zamenhof a Cheste per «el próximo sábado 15 de diciembre»: el 15 de desembre va ser dissabte el 2001 i diumenge el 2002. A més, dóna el preu del banquet en pessetes. Si era setmanal, la primera emissió hagué de ser cap al 2 de novembre de 2001.

Aquests guions deixen veure un altre canvi: el 2001 la reposició era els diumenges de 14:45 a 15:45, mentre que a les emissions gravades del 2002 i el 2003 els locutors ja anuncien els dissabtes de 17:15 a 18:15.

Una font aliena a la Fundació ho confirma a més: el balanç de 2001 que va publicar el butlletí Valencia Luno núm. 48, de març de 2002 compta entre el que es va fer aquell any «la revivigo de la esperanto radio-programoj en Radio Klara» —la reactivació dels programes d'esperanto a Ràdio Klara—. Eixa és la paraula exacta: el que va començar el novembre de 2001 no va ser un programa nou, sinó la tercera etapa d'un que ja tenia quinze anys.

Dos documents més del mateix ordinador ho confirmen pel seu compte. El calendari d'activitats del local per a la tardor de 2001 —els dissabtes 6 i 20 d'octubre, 3 i 17 de novembre i 1 i 15 de desembre, que només cauen en dissabte eixe any— ja cita «la programo en Radio Klara» entre les tasques dels dissabtes. I la memòria econòmica de 2001 destaca «la realización de un programa radiofónico semanal destinado a la divulgación del idioma Esperanto» com un dels tres capítols de despesa de l'exercici.

Els guions permeten a més reconstruir l'ordre d'aquelles primeres setmanes. Al mateix ordinador es va conservar la llista de treball, Ideas para programas en Radio Klara, que comença així: 1. Anglés · 2. Alternatives a l'anglés · 3. Història de l'esperanto · 4. Panorama general actual de l'esperanto · 5. Perspectives de l'esperanto. La llista es va seguir en ordre: el monogràfic de la quarta emissió va ser «Esperanto en la actualidad» i el de la cinquena, «Perspectivas del esperanto»; i el de la quarta arranca «retomando historia desde 1968», perquè la setmana anterior —la tercera— havien contat la història de l'idioma. Si la correspondència es manté cap arrere, la primera emissió va tractar de l'anglés i la segona de les seues alternatives.

Convé precisar una cosa sobre el tercer dels guions conservats: no és un programa solt, sinó tres esborranys distints fosos en un mateix fitxer en recuperar-lo. Un és una presentació general en forma de preguntes freqüents —«todo lo que usted siempre quiso saber sobre el esperanto y nunca se atrevió a preguntar»—, just el que s'espera d'un programa acabat d'estrenar; els altres dos són monogràfics sobre idioma i pau i sobre la diversitat lingüística.

Totes les emissions

2002 · 22 feb · 1 mar · 8 mar · 29 mar · 5 abr · 12 abr (1) · 12 abr (2) · 26 abr · 3 may · 24 may · 31 may · 21 jun · 28 jun · 4 jul · 12 jul · 19 jul · 26 jul · 20 ago · 23 ago · 18 oct · 8 nov · nov-dic

2003 · 10 ene · 31 ene · 14 feb · 21 feb · 28 feb · 7 mar · 28 mar · 4 abr · 11 abr · 18 abr · 25 abr · 9 may · 9 may · 16 may · 20 jun · 27 jun · 25 jul · 8 ago · 29 ago · 12 sep · 26 sep

La sintonia

Cada programa començava amb la mateixa música. La va compondre Jesús Marco Nácher en un Commodore Amiga, i durant any i mig va ser el primer que sonava cada divendres a les huit i mitja.

No es conserva l'original, així que les dues versions que hi ha ací estan tretes de les mateixes emissions. Només apareix en les de 2002: a partir de 2003 l'emissora va canviar de careta.

Versió amb el final íntegre (41 s). Està tallada pel principi, però acaba neta, amb el seu esvaïment.

Forma d'ona i espectrograma de la sintonia (versió amb el final íntegre)

Versió més llarga (1 min). Recuperada del programa del 12 d'abril de 2002, conserva uns segons més per davant, però entra fosa amb la careta de la mateixa Ràdio Klara, tal com sonava a l'aire.

Forma d'ona i espectrograma de la versió llarga: al principi es distingix la careta de l'emissora abans d'entrar la sintonia

Tant de bo aparegués el fitxer original: el mòdul d'Amiga amb què Jesús la va compondre (.mod, .xm o semblant). Sonaria exactament com en 2002, en digital i sense la careta damunt. Però si algú el conserva en algun disquet és ell: a la Fundació no en tenim còpia.

Sobre els enregistraments

Els àudios procedixen dels CD que conserva la Fundació, digitalitzats sense retocs. Tres discos van arribar sense data a la caràtula i s'han datat pel que es diu en el mateix programa.

Les transcripcions són automàtiques (Whisper large-v3 amb identificació de veus) i contenen errors, sobretot en els noms propis i en les lletres de les cançons, que sonen quasi sempre en esperanto. Tot i això permeten buscar per text i localitzar el minut exacte de cada tema.

Un precedent: «Micrófono esperantista» (des de 1949)

Esperanto en la ràdio no fou el primer programa esperantista de València. El butlletí Valencia Luno ho contava amb precisió el 1968: «des de l'any 1949, això és, des de fa dènou anys, el Grup de València difon l'esperanto una vegada per setmana durant un quart d'hora a través de Radio Alerta, que després passà a ser Radio La Voz de Levante». El programa —una crida i l'explicació dels fins de l'esperanto, un article de propaganda o d'actualitat, una lliçó de gramàtica, melodies i La Espero al principi i al final— es deia «Micrófono esperantista», i el mateix butlletí el reivindicava com «el degà i més durador dels programes esperantistes d'Espanya» (Valencia Luno núm. 1, 1968).

Qui escrivia aquells guions era el doctor Rafael Herrero Arroyo, pare del primer tresorer de la Fundació. El seu fill el recorda de nit davant de la màquina d'escriure preparant el text de la setmana, i recorda també l'home que passava per casa a arreplegar-los —un tal Collado— i que sovint havia de tornar l'endemà perquè encara no estaven llestos. Els originals van existir: anys després algú els va anar a buscar i ell els hi entregà tots, sense que hui recorde a qui ni on van anar a parar (notes de l'entrevista del 26 d'agost de 2026).

La veu del programa als anys seixanta i setanta era la de Micaelina Malón Fenero, que consta com a Delegada de Radio del Grup en la junta de novembre de 1975 (Valencia Luno núm. 7); Antonio Madrigal, que l'escoltava de nit al transistor, recorda que en acabar donaven l'adreça del carrer de Sant Vicent i oferien cursos gratuïts. Entre aquell quart d'hora setmanal i l'hora dels divendres a Ràdio Klara hi ha mig segle del mateix costum.