La revista de la Fundació: nº 0 (1989)

El 1989, un any després de constituir-se, la Fundació començà a publicar la seua pròpia revista. El número 0 eixí al juliol-agost amb el nom d'Universala Lingvo; a partir del següent passaria a dir-se Internacia Lingvo. Era bimensual i bilingüe: quasi tot el contingut apareixia en dues columnes paral·leles, en castellà i en esperanto, «amb la finalitat de no privar el públic no esperantista de dades, notícies i vida activa que el nostre moviment té al món».

Esta pàgina recorre el número sencer, secció a secció, perquè el contingut es puga llegir i cercar sense obrir el facsímil. Al final hi ha el PDF complet, muntat a partir dels escanejos de Bitarkivo.

Fitxa del número

• Capçalera: Universala Lingvo. «Dulingva eldono — Edición bilingüe». Nº 0, juliol-agost de 1989. Al peu de la portada: «Revista oficial de la Esperanto-Fundación "Fernando Soler", Valencia (Hispanio)».
• Director: Juan Fontecha Soto.
• Redacció: Luci Moreno Díaz, Alberto Bermell Benet, José Añó Belda, José Martínez Hernández, Jorge Penella Moragues i Juan Fontecha Soto.
• Dibuixos: Graciano Calvet. Portada: disseny original de Jesús Marco Nácher.
• Adreça: carrer Duque de Calabria, 4-2ª, 46005 València. Telèfons 374 23 94 i 374 26 84.
• Impressió: «Copias 2», carrer Jesús, 80, València. Depòsit legal V-1821-1989. Periodicitat bimensual.

Presentació, per Juan Fontecha Soto

El director firma la presentació, acompanyada d'un retrat seu a llapis de Graciano Calvet, el dibuixant de la revista, firmat «G. Calvet-89». Conta que la revista és fruit del treball de diverses persones i reconeix que «han sido varios los obstáculos» que n'havien frenat l'aparició anterior. Explica la decisió de fer-la bilingüe i enumera els principis en què es basen les seccions: neutralitat i pluralisme, varietat de temes, atractiva en imatge i fons, i qualitat. Distingix entre seccions fixes —anecdotari, noticiari, cartes, pedagògica, recorregut per Espanya, cultural— i semifixes, i aspira a assolir en un futur immediat periodicitat mensual. L'objectiu declarat: presentar un treball digne de figurar «entre los centenares de revistas esperantistas que circulan a lo largo de los cinco continentes».

Anecdotari esperantista

La secció recupera una notícia del Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio nº 7, de 1949, sobre la primera emissió completa de televisió en esperanto, feta a Holanda, i il·lustrada amb dos fotogrames d'aquell programa. La redacció hi afig el seu propi comentari, quaranta anys després: l'exemple no s'estengué a les televisions occidentals, mentres que sí que s'emetia regularment a Txecoslovàquia i Holanda i creixia a la Xina —on assenyalen la regió de Cingdao—, amb la Unió Soviètica i Ràdio l'Havana també presents. I es pregunten si la culpa és només dels poders polítics o si els mateixos esperantistes hi tenen «una importante carga de culpa de que no se haya desarrollado más».

Apartat pedagògic

Anuncia que en els números següents analitzarà punts concrets de la gramàtica —la pronunciació de les consonants amb diacrític, l'acusatiu, els verbs transitius i intransitius—, però dedica este primer a explicar al lector no esperantista què és i què no és la llengua: que no és una barreja d'altres idiomes, que la gramàtica es reduïx a setze regles sense excepcions i el vocabulari bàsic a unes 2.500 arrels internacionals, que no pertany a cap partit ni ideologia, i que la seua curta història ja ha demostrat capacitat de sobreviure a les guerres del segle.

Recorregut per Espanya: Bilbao

Primer lliurament d'una secció que pretenia repassar la història dels grups i associacions esperantistes de tot el país. En este cas la revista reconeix que no ha pogut reunir a temps les dades de l'associació bilbaïna, així que es limita a presentar la ciutat: la geografia i el clima, el caràcter comercial i marítim, les esglésies —la catedral de Santiago de 1379, Sant Antón, Sant Vicent Màrtir, Sant Doménec—, les Set Carrers i el carrer de la Ronda, on nasqué Miguel de Unamuno el 29 de setembre de 1864. I demana de nou als grups que envien la seua història.

La neurocirurgia xinesa en evolució

Article de divulgació traduït per José Añó de la revista en esperanto El Popola Ĉinio nº 2/1989, firmat per Da Wei: l'evolució de la neurocirurgia a la Xina, amb dades d'instituts, operacions i mortalitat, i el reconeixement de l'institut de Pequín com a centre col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut.

Notícies esperantistes

La secció més extensa del número, i la que hui té més valor documental.

• XVII Encontre de les Comunitats de València i Múrcia. Alacant, 17 de setembre de 1989, a la Casa de la Cultura, amb el programa provisional hora per hora: reunió general i repartiment de diplomes, reunió sobre les federacions de les comunitats de València i Múrcia —estatuts, directiva, delegats—, reunió de «Juna Suno», seminari «Infanoj kaj Esperanto», conferència pública, visita guiada al castell de Santa Bàrbara i menjar de germanor.
• Congrés Universal a València. La revista informa que València pot ser seu del Congrés Universal de 1992 o 1993 i que Augusto Casquero havia fet mesos abans una enquesta per a avaluar-ho, amb les primeres respostes favorables de les associacions d'Alacant i Múrcia, disposades a ajudar amb aportació econòmica i treball. El principal candidat a seu era el Palau de la Música.
• La Fundació al 41é congrés de la IFEF. Al congrés internacional de ferroviaris esperantistes celebrat a Salou del 13 al 19 de maig de 1989 —al qual acudiren unes huit-centes persones, 647 de les quals inscrites— la Fundació hi estigué representada amb el número de congressista 477. Els seus representants destaquen l'interés que despertaren els cartells de propaganda que hi portaren, com el de la contraportada de la mateixa revista.
• Visites de col·legues estrangers. A mitjan maig reberen la visita inesperada de Neil Salvesen, director de l'Oficina Central de la Universala Esperanto-Asocio, que s'interessà per la recent creada Fundació i pel possible congrés universal a la ciutat. També passaren per València tres esperantistes de Txecoslovàquia i Polònia —Vladimir Stoklas, Witold Czerwinski i Przemysław Jankiewicz— i, del 20 al 23 de juny, Stefania Perini i Norberto Saletti, del grup agermanat de Bolonya; Saletti havia sigut secretari general de TEJO i era llavors delegat de la UEA a Bolonya.
• El 49é Congrés Nacional. Anuncien que la Fundació serà representada a Bilbao i que allí farà una presentació «más oficial» a tots els esperantistes espanyols, després de la que va fer davant els mitjans locals al 48é, celebrat a València l'any anterior.
• Possible acampada de la secció juvenil. A la reunió de HEJS a Vitòria es proposà de manera extraoficial que el següent encontre fóra a València en Setmana Santa de 1990, i la Fundació hi oferix el seu suport.
• Nous cursos d'esperanto. Dos a la ciutat: a l'Associació Valenciana d'Esperanto des del 2 d'octubre (dilluns, dimecres i divendres, de 7 a 9 de la vesprada) i a la mateixa Fundació des del 5 de setembre, dimarts i dijous de 6 a 9. Com a novetat, a les classes de la Fundació s'usaria la gramàtica de Fernando Soler i Valls, Esperanto al Alcance de Todos, complementada amb diapositives, casets i altres mitjans audiovisuals. S'hi publiquen dos mapes amb la ubicació de cada seu.
• Curs pràctic a Benifaió. Amb el mètode de José Añó Belda, El A E I O U de la Internacia Lingvo, del 5 al 9 de juny, per a 16 xiquets de 5é d'EGB de deu i onze anys, cinc hores en total; el percentatge d'encerts del test final voltà el 90 %. Añó ho estava repetint en diversos col·legis de València i rodalia, i del 17 al 19 de juliol impartiria a Benicàssim un curset a altres professors amb el mateix mètode.
• Congressos i música. Chicago, Brighton, Perpinyà i Torrox com a pròximes cites, i el disc en esperanto Reklamo al silento, del grup eslovac TEAM.

Informe sobre la visita a València

Crònica firmada per Witold Czerwinski i Przemysław Jankiewicz. Conten que Fontecha els convidà durant el congrés de Salou i que arribaren a València en tren el 24 de maig, allotjats com estaven a casa d'un altre esperantista; ell els esperava a l'estació i els atengué durant tota l'estada. La pluja els impedí veure bé la ciutat, que recorregueren en autobús. Després d'una visita curta a l'habitatge de Fontecha anaren al club de la Fundació, a Duque de Calabria 4-2ª, que descriuen com un local de comoditat imponent, amb molt d'espai, llum i diverses sales, i amb llibres donats pels esperantistes locals; visitaren després el Grup Esperanto de València, a la Gran Via Ferran el Catòlic 45-3ª, on coincidiren amb els alumnes d'un curs de primer grau dirigit pel senyor Navarro. S'acomiaden agraint especialment a Fontecha la seua hospitalitat.

Desitgen tindre correspondència

Adreces d'esperantistes que buscaven corresponsals, amb edat i aficions: de l'Iran, Polònia, la Unió Soviètica, Hongria, els Estats Units i Espanya —entre ells Graciano Calvet, el dibuixant de la revista, des de València—.

Recomanem

Quatre recomanacions de lectura: l'antologia M. Hernández, poeto de l' popolo, en traducció de Miguel Fernández (1987); La homa vivaventuro, de Giordano Moya (1987), del qual es reproduïx un fragment sobre l'esperanto com a instrument d'intercomprensió; Esperanto al Alcance de Todos, de Fernando Soler i Valls, en la dotzena edició; i, per a xiquets, A E I O U de la Internacia Lingvo, de José Añó Belda.

Agraïment

La Fundació dóna les gràcies a don José Climent Grañana, de Barcelona, i als familiars del senyor Martí Miñana, de València, per la donació d'una important quantitat de llibres i altres articles relatius a l'esperanto «para engrandecer nuestra biblioteca». A continuació enumera les maneres de col·laborar: aportació econòmica, donació de material, escriure per a la revista, adquirir llibres, fer-se amb la targeta de col·laborador o subscriure's.

Divertiments i enquesta

El número es tanca amb un mots encreuats i diversos passatemps en esperanto, una enquesta perquè els lectors assenyalaren les seues tres seccions preferides —amb el sorteig d'una subscripció gratuïta entre els qui l'enviaren— i el butlletí d'inscripció al 75é Congrés Universal d'Esperanto, previst a l'Havana del 14 al 21 de juliol de 1990.

El facsímil

Universala Lingvo nº 0, juliol-agost de 1989 (PDF) — 18 pàgines dobles, muntades a partir dels escanejos conservats a Bitarkivo. El número següent, ja com a Internacia Lingvo, està ací.