La revista de la Fundació: nº 1 (1989)
El segon número de la revista de la Fundació eixí amb un altre nom. La redacció ho explica a la primera pàgina: atenent les opinions i crítiques dels primers lectors, decidiren per unanimitat canviar Universala Lingvo per Internacia Lingvo. Continuava sent bimensual i bilingüe, i cresqué de les 32 pàgines del número 0 a 39.
Esta pàgina recorre el número sencer, secció a secció. Al final hi ha el PDF complet, muntat a partir dels escanejos de Bitarkivo. El número anterior està ací.
Fitxa del número
- Capçalera: Internacia Lingvo — Lengua Internacional. Nº 1, setembre-octubre de 1989. Al llom: «Revista oficial de la Esperanto-Fundación "Fernando Soler", Valencia (Hispanio)».
- Director: Juan Fontecha Soto.
- Redacció: Alberto Bermell Benet, Rodolfo Canet Marín, Augusto Casquero de la Cruz, José Martínez Hernández, Jorge Moragues Penella i Luci Moreno Díaz. Respecte al número anterior ix José Añó i entren Canet i Casquero.
- Portada i dissenys: Jesús Marco Nácher. La portada reproduïx el monument a Zamenhof de Sabadell.
- Adreça: Duque de Calabria, 4-2ª, València. Telèfons 374 26 84 i 374 23 94.
- Impressió: «Copias 2», carrer Jesús, 80. Depòsit legal V-2792-1989.
Nota de la redacció
A més del canvi de nom, la redacció agraïx les opinions rebudes i anuncia que el número 0 tingué «gran aceptación» entre els congressistes de Bilbao, a jutjar per la quantitat de respostes que els arribaren.
Adreces útils
La llista de la pàgina 2 és per si mateixa un mapa de l'esperantisme espanyol de 1989: la Hispana Esperanto-Federacio, llavors amb seu a Santiago de Compostel·la; el Libroservo de Valladolid; l'Hispana Instituto de Esperanto i la Kataluna Esperanto-Asocio a Barcelona; la UEA a Rotterdam; el Museu Espanyol d'Esperanto a Sant Pau d'Ordal; les associacions d'Andalusia, Cantàbria i Astúries; i, a València, tres entrades: la Valencia Esperanto Federacio i l'associació «Valencia», totes dues a Ferran el Catòlic 45, i l'Esperanto-Fundación «F. Soler» a Duque de Calabria 4-2ª.
El 49é Congrés Espanyol d'Esperanto (Bilbao)
Del 19 al 23 de juliol de 1989, amb uns 280 congressistes espanyols i delegats estrangers. La crònica arreplega l'obertura a càrrec del president, el senyor Aragay, junt amb el senyor Bringas pel comité organitzador; la recepció a l'Ajuntament; la conferència de Rafaela Urueña, expresidenta de la Federació, a la Biblioteca Municipal, sobre «Esperanto: lengua cultural para la humanidad», impartida en castellà davant un públic majoritàriament no esperantista; els exàmens oficials d'ILEI; i l'actuació de la cantant d'òpera búlgara María Angelova, de Sofia, que llegí un poema de Julio Baghy i cantà l'himne esperantista amb tots els congressistes —la revista hi afig la notícia de la seua mort sobtada, ocorreguda poc després—.
Hi hagué excursió en barca pel Nervión fins a Portugalete, on l'alcalde els rebé i els parlà en esperanto, i una altra a Vitòria, amb la presentació del congrés de 1990 a Sant Cugat del Vallès, una conferència molt aplaudida d'Augusto Casquero titulada «Esperanto: pasado, presente y futuro» i una sessió sobre Gaudí amb diapositives a càrrec d'Amador Díaz, nascut a Portugalete i president de l'Associació Britànica d'Esperanto des de 1987.
La nova direcció de la Hispana Esperanto-Federacio
A la reunió general del dissabte 22 s'elegí junta nova, amb Antonio Alonso Núñez com a únic candidat i nou president. La revista publica la llista completa: vicepresident Alberto Franco Ramírez; secretari Manuel López Hernández; vicesecretari Luis Gil Pérez; caixer Juan Azcuenaga Vierna; vocal de congressos Augusto Casquero de la Cruz; vocal del butlletí Antonio Marco Botella; i com a vocals Luis Hernández, Miguel Fernández i Alberto Reina.
D'aquella reunió eixiren a més dos decisions: el 52é Congrés Nacional se celebraria el 1992 a Mèrida, i la Federació donà suport oficial i formal al Congrés Universal d'Esperanto a València per a 1993, amb el respatler de tots els grups i assistents.
El Congrés Universal de València i la carta de l'alcaldessa
La revista reunix els primers suports institucionals a la candidatura: el president de la Generalitat Valenciana Joan Lerma, el conseller d'Educació Ciprià Ciscar i l'alcaldessa de València Clementina Ródenas.
I reproduïx sencera, amb la seua firma, la carta que l'alcaldessa adreçà a la Universala Esperanto-Asocio, escrita en esperanto i datada a València el 28 de juny de 1989. Hi considera un privilegi que la ciutat siga seu del Congrés Universal de 1993, hi transmet la invitació i la benvinguda, i diu que València, ciutat oberta, comprén i comparteix la filosofia dels esperantistes.
El 74é Congrés Universal (Brighton)
Del 29 de juliol al 5 d'agost de 1989, amb 2.265 participants de 55 països i el tema «Llengua i igualtat en la comunicació internacional». La revista publica el resum de les conclusions —el problema lingüístic afecta desigualment els països segons la seua potència, i la comunicació a través d'una gran llengua ètnica és bàsicament desigualitària, perquè afavorix qui la parla des del bressol— i les recomanacions adreçades a la UNESCO, l'ONU i les Comunitats Europees.
Dia de Zamenhof a València: la inauguració oficial de la Fundació
La notícia més important per a la casa. Els dies 9 i 10 de desembre de 1989 se celebraria el Dia de Zamenhof a València, i eixe any amb un motiu especial: la visita del president de la Hispana Esperanto-Federacio, Antonio Alonso Núñez, que inauguraria oficialment la Fundació. Al programa hi figuraven també la possible inauguració d'un carrer amb el nom d'«Esperantista Arnau» a Xest, dos conferències i una exposició, una missa en esperanto i la primera reunió de la recent creada Federació Valenciana d'Esperanto. «Queden tots convidats», remata l'anunci.
Altres notícies
- El cor «Verda Stelo» a Torrevieja. El 18 d'agost, dins del Festival Internacional d'Havaneres, hi actuà el cor del Liceu Madrileny d'Esperanto: 36 coristes dirigits per Pedro Vilaroig, amb sis peces, una en esperanto.
- Curset a Benicàssim, impartit per José Añó, Félix Navarro i Juan Antonio Giménez, i l'anunci que allí se celebraria l'encontre dels esperantistes valencians i murcians de 1990.
- El Congrés Internacional de Joves a Kerkrade (Holanda) i la música rock en esperanto.
- «Moskvaj Novaĵoj» en esperanto, la visita a València de Suok Kim, esperantista soviètica de Vladivostok, que passà per la Fundació i per l'associació, i el número de loteria de Nadal de l'associació valenciana.
- L'encontre de Mèrida amb els esperantistes portuguesos, en crònica firmada per Francisco Cabezas Giménez, i el monument a Zamenhof de Sabadell, que s'inauguraria el 15 de desembre.
Anecdotari esperantista: l'esperanto a les Nacions Unides
Repàs històric de la relació entre l'esperanto i els organismes internacionals: la petició lliurada a l'ONU el 1950 amb 16 milions de firmes —amb la fotografia del lliurament a Lake Success—, la resolució de la 8a Conferència General de la UNESCO a Montevideo el 10 de desembre de 1954, la seua ratificació a Sofia el 1985, i la condició de la UEA com a organització no governamental amb relacions consultives i, des d'agost d'aquell any, membre consultiu del Consell d'Europa.
Secció pedagògica i un text de Fontecha
La secció pedagògica continua on la deixà el número anterior i se centra en l'article. Al mateix número, un text firmat per Johano Fontecha Soto reclama tres coses: la introducció de l'esperanto com a assignatura optativa a escoles i instituts, el reconeixement oficial dels diplomes de professor d'esperanto i el suport econòmic de l'Estat i de les autonomies a les organitzacions esperantistes.
Recorregut per Espanya: Alacant
Segon lliurament de la secció, firmat per Rodolfo Canet Marín, que repassa l'esperantisme alacantí des de 1899 —quan Vicente Inglada Ors s'entusiasmà amb la llengua acabada de nàixer— fins al present: la creació oficial del grup el 1907, amb Zamenhof i Ricardo Codorníu com a presidents honoraris i Miguel de Elizaicin España com a president; la Federació Llevantina d'Esperanto; el tall de la guerra civil, amb el tinent coronel Inglada perseguit i refugiat a casa d'uns familiars; i la reconstrucció des de 1946 al voltant del doctor Federico Poveda.
El relat culmina l'estiu de 1971, quan Alacant organitzà el 31é Congrés Espanyol d'Esperanto —amb el mateix Canet com a president del comité organitzador—. L'il·lustren dues fotografies: l'obertura oficial i una jove davant d'un micròfon amb el peu «Fraŭlino Regulo: Miss Esperanto 1971».
L'elecció figurava al programa oficial del congrés, al ball del dia de la joventut, i el butlletí de la Federació de setembre-octubre de 1971 conta com acabà: al Club Montemar, la votació recaigué en Ana Régulo, estudiant de Filosofia i Lletres i filla de Juan Régulo Pérez, catedràtic de La Laguna, editor de la mítica Stafeto i membre del comité de la UEA. Guanyà, escriu el butlletí, «pels seus propis mèrits: bellesa, simpatia, cultura… i esperantisme!».
L'altra joventut, per Luci Moreno
Article firmat per Luci Moreno sobre els joves reunits a Santiago de Compostel·la els dies 19 i 20 d'agost de 1989, durant la visita de Joan Pau II: davant el retrat habitual de la joventut, descriu els 400.000 congregats allí —4.000 d'ells voluntaris— com a gent curosa amb l'entorn, pacífica i alegre, i tanca parafrasejant Hemingway.
Poesia, seccions fixes i passatemps
El número inclou el poema «Manifesto por la paco» (1985), de Jesuo Raposo Montero; un fragment del Quixot en la traducció a l'esperanto de Fernando de Diego (Saragossa, 1977); la secció de correspondència; recomanacions de lectura; passatemps; i dos butlletins d'inscripció: el del 50é Congrés Espanyol d'Esperanto, a Sant Cugat del Vallès de l'11 al 16 de juliol de 1990, i el de la targeta de col·laborador de la Fundació —200 pessetes al mes, amb caselles per a 1989, 1990 i 1991—, que ocupa la contraportada.
El facsímil
Internacia Lingvo nº 1, setembre-octubre de 1989 (PDF) — 20 pàgines dobles, a partir dels escanejos de Bitarkivo.