«El congrés mundial se celebrarà a València» (Levante, 1989)
Retall del diari Levante del dijous 13 de juliol de 1989, amb la notícia «El congrés mundial se celebrarà a València»
Un any després del reportatge «Esperanto: el tercer idioma de València», el diari Levante tornava sobre el tema el dijous 13 de juliol de 1989 amb una breu però sucosa notícia: la Comunitat Valenciana seria seu del Congrés Universal d'Esperanto.
El congrés —«el 78 congrés mundial d'esperanto», diu el retall— es presentaria oficialment l'última setmana d'aquell mateix juliol a Brighton (Gran Bretanya), on se celebrava el congrés universal de 1989. De l'acte de presentació se n'encarregaria Augusto Casquero de la Cruz, president del comité organitzador i membre del grup esperantista valencià, que portaria a la ciutat anglesa sengles missives del conseller de Cultura, Ciprià Císcar, i d'altres personalitats valencianes.
L'elecció de la Comunitat Valenciana com a seu s'havia decidit l'any anterior a Rotterdam. Fins llavors només s'havien celebrat dos congressos universals a Espanya: el de Barcelona, en 1909, i el de Madrid, l'any del qual apareix imprés malament i corregit a mà sobre el mateix retall: 1968.
L'organització valenciana preveia uns dos-cents actes i una assistència d'unes quatre mil persones. Entre les activitats programades destacaven els subcongressos, la presència de la Universitat Internacional d'Esperanto, conferenciants d'arreu del món i l'actuació de grups de teatre estrangers i conjunts musicals que actuarien en esperanto. La directiva havia acordat a més convidar el rei Joan Carles a ocupar la presidència d'honor.
La notícia deixa dos apunts que ens toquen de prop. El primer:
«D'altra banda, ha començat a funcionar a València la Fundació Esperanto Soler, de cara al congrés.»
És a dir, la fundació constituïda en 1988 per José Fernando Soler Sempere —hui Fundació d'Esperanto de la Comunitat Valenciana— ja estava operativa, i la premsa l'associava directament a la preparació del congrés. Pots llegir eixa història en la història de la fundació.
El segon: en breu la ciutat comptaria amb la primera tesi doctoral sobre l'esperanto que es realitzava a Espanya, un estudi experimental amb dos grups de xiquets d'un col·legi públic valencià en el qual s'intentaria reconéixer el valor de l'esperanto com a base d'aprenentatge d'altres llengües estrangeres.
El congrés va arribar: València va acollir el 78é Congrés Universal d'Esperanto en 1993, amb Casquero presidint el comité organitzador local. Quatre anys abans d'això, esta columna de dotze centímetres ja l'anunciava.
Font: retall conservat en Bitoteko, la biblioteca digital de la Federació Espanyola d'Esperanto. Més fonts en enllaços.