Qui som

Història

La Fundació d'Esperanto de la Comunitat Valenciana és la continuació de la Fundació «Esperanto-Fundació Fernando Soler», constituïda a València el 18 d'abril de 1988 mitjançant escriptura pública número 612 davant el notari don Vicente Martorell Eixarch, i inscrita com a fundació cultural privada de promoció per resolució de la Secretaria General de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, publicada en el BOE núm. 177, de 25 de juliol de 1988.

Fernando Soler Valls (1873–1956)

La fundació porta el nom de Fernando Soler Valls, nascut a Albaida (València) el 15 de març de 1873 i mort a València el març de 1956. Cap telegrafista de professió, fou un dels grans pioners de l'esperanto a Espanya: el 1903 cofundà el Grup Esperanto de València juntament amb Roman Ayza i Rafael Duyós Sedó, dirigí nombrosos cursos i col·laborà en la revista La Suno Hispana. Publicà obres com Elementos de Esperanto, El idioma internacional auxiliar Esperanto al alcance de todos i El Esperanto al alcance de todos.

València fou, de fet, un focus històric de l'esperantisme espanyol, amb arrels anteriors fins i tot a Soler: el 1909 la ciutat rebé la visita del mateix Zamenhof. Junt a Soler destacaren esperantistes com Vicente Inglada i Manuel Caplliure Ballester, i Vicente Olcina arribà a dirigir una càtedra d'esperanto a l'antiga Universitat de València. Durant la Guerra Civil els esperantistes valencians foren perseguits, acusats de comunistes, encara que els cursos continuaren impartint-se. Pots llegir eixos orígens a «Quan Zamenhof visità València».

La fundació de 1988

El seu fill, José Fernando Soler Sempere (València, 1913–1991), arquitecte tècnic de professió (Medalla d'Or del Col·legi Oficial d'Arquitectes Tècnics el 1985) i continuador dels cursos d'esperanto del seu pare, constituí el 1988 junt amb don Juan Bautista Fontecha Soto i don Rafael Herrero García la Fundació «Esperanto-Fundació Fernando Soler», amb un patrimoni inicial d'1.500.000 pessetes aportades íntegrament per ell mateix. La presidí fins a la seua mort el 1991. El seu objecte estatutari és «el foment, la promoció, l'expansió i la divulgació de la manera més àmplia de la llengua internacional auxiliar esperanto».

Eixe mateix estiu, el diari Levante dedicà un reportatge al ressorgir de l'esperanto a la ciutat: pots llegir-lo a «Quan l'esperanto era el tercer idioma de València» (fonts a enllaços).

Situació actual

Després d'un període d'inactivitat, el patronat s'ha renovat: des de juny de 2026 el formen Ramón Diago Marco (president), Raúl Salinas Monteagudo (secretari) i Luis F. Salag Laguarda (tresorer), nomenats per la Comissió del Protectorat de Fundacions de la Generalitat Valenciana. La fundació està inscrita al Registre de Fundacions de la Comunitat Valenciana amb el número 076-V, i treballa per a reprendre plenament l'activitat de promoció de l'esperanto a la Comunitat Valenciana.

Objectius

• Difondre i ensenyar l'esperanto a la Comunitat Valenciana.
• Preservar la tradició esperantista iniciada per Fernando Soler Valls el 1903.
• Col·laborar amb el moviment esperantista internacional.
• Produir materials didàctics en valencià, castellà i esperanto.